QUINA MOBILITAT VOLEM PER A VALÈNCIA?

Un amic meu de València en bici m'ha enviat una comparació molt significativa del model de mobilitat que els actuals governants del Partit Popular plantegen per a València: Es tracta d'una comparació entre el nou edifici administratiu 9 d'octubre que està començant a posar en marxa la Generalitat: 4.000 empleats públics que disposaran de 800 places d'aparcament. Al seu costat l'edifici “The Sard” de Londres, el més alt d'Europa, amb 12.000 empleats, centenars de residents i visitants. Només tindrà 48 places d'aparcament per a incentivar el transport públic i altres formes de mobilitat. És difícil expressar d'una forma més rotunda dues formes contraposades de mobilitat. Per una banda la dels governants de Londres decidits a avançar cap a formes sostenibles de mobilitat. D'altra banda, la política que es segueix en València, empenyada en desincentivar el transport públic i sostenible a cada pas que dona. La nostra ciutat pateix una espècie d'addicció malaltissa al cotxe particular per part dels seus governants que fa impossible abordar la mobilitat de la ciutat d'una forma pròpia del segle XXI on el transport públic i altres formes de transport sostenible com la bicicleta o el caminar han de substituir parcialment a l'ús i, sobretot, l'abús dels cotxes particulars en la nostra ciutat. El fet indicat en l'edifici del 9 d'octubre no és una excepció. Malauradament és la norma. Es continua fent aparcaments en el centre de València incentivant el anar en vehicle privat mentre ningú es planteja aparcaments al costat de les entrades de la ciutat per a incentivar el transport públic. S'afavoreix que el cotxe puga anar a gran velocitat per València millorant el benefici diferencial del cotxe particular front a altres formes de mobilitat (per exemple, no s'ha fet res en la priorització semafòrica del tramvia i l'autobús públic). Es posa en risc la seguretat dels vianants al travessar els passos dels carrers posant en àmbar intermitent el semàfor per als cotxes mentre els vianants el tenen verd convertint-se en una font de molts accidents greus en València. No es controla pràcticament la velocitat de cap cotxe convertint-se en habitual superar els límits de velocitat. El guàrdies dormits en carrers secundaris són inexistents per a controlar la velocitat i prevenir accidents en els passos zebra. La “ona verda” del semàfors de molts carrers de gran circulació i de les avingudes està programada per a què els cotxes hagen d'anar a més de 50 Km/h per agafar-los en verd estimulant l'excés de velocitat. Podríem continuar per a posar de manifest que el paràmetre fonamental que regeix la mobilitat en València és aconseguir que els cotxes particulars arriben el més prompte possible al seu destí. Els altres aspectes (seguretat de vianants i ciclistes, potenciació del transport públic, consum energètic, canvi climàtic etc.) són secundaris i no entren a formar part dels criteris per a prendre decisions. Després els accidents augmenten, els comptes dels transports públics (EMT, Metro, Tramvia) no ixen al perdre usuaris front a altres formes de transport. És lògic i coherent amb la planificació de la mobilitat en la ciutat: No està pensada amb estos criteris. Només obeeix a la lògica del cotxe particular. La comparació entre els dos edificis de Londres i de València palesa a la perfecció que la nostra ciutat està governada en temes de mobilitat (i, per desgràcia, en molts altres) amb criteris que ja no són d'aquest segle XXI. Pensen i actuen amb paràmetres que avui dia ja estan superats . Els equips de govern del PP valencià estan fora d'actualitat, pensen en ciutats i amb formes de mobilitat que ja són molt antigues, que estan sent abandonades en Europa per qualsevol forma de governar siga de dreta, d'esquerra o verda. Per desgràcia en València tenim no només un govern de dreta com pot tenir per exemple ara Londres. A més de dreta, l'equip de Rita Barberá i de la Generalitat són antics, del segle passat, a vegades rancis i semblen enterar-se molt poc de com s'estan fent les coses en les ciutats avançades del mon. Joan Ribó Canut Compromís per València