RENOVACIÓ D'HABITATGES

REHABILITACIÓ D'EDIFICIS I MILLORA DE LA SEUA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA La ciutat de València tenia en desembre de 2013 77.900 persones aturades segons el SERVEF. D'elles 8.400 estaven directament vinculades a la construcció. La construcció té un gran efecte indirecte sobre el sector industrial (ceràmica, elèctric, metall etc.) i sobre el sector de serveis (transport, comunicació etc.) sent un dels grans motors rellançar l'economia donat el seu efecte multiplicadors per a molts sectors econòmics. Però no es pot apostar per la construcció d'habitatges nous. És una opció a descartar a curt i mitjà termini. La província de València tenia a finals de l'any passat 208.000 habitatges buits dels quals corresponen proporcionalment uns 65.000 a la ciutat de València. La nostra ciutat té un percentatge prou superior d'habitatges buits a la mitjana espanyola (el 16% front al 13'7% estatal). A més València duu quatre anys perdent població (tenia 815.000 habitants en 2009 que s'han reduït a 794.00 en 2013). La construcció té en canvi un gran camp de possibilitats en la rehabilitació d'habitatges i en la millora energètica dels mateixos. L'anuari estadístic municipal indica que en 2012 hi havia 182.000 habitatges construïts fa més de 45 anys i 282.000 que foren construïts fa més de 35 anys. Les dades també ens indiquen que només el 29'6% tenien calefacció a tot l'habitatge, que el 34'3% tenia refrigeració i el 28'4% conten amb una accessibilitat adequada. Per tant, les possibilitats de rehabilitació i millora d'eficiència energètica són molt elevades. Què s'ha fet en aquest camp en València? Les dades estadístiques municipals són contundents: En 2012 es rehabilitaren íntegrament només 18 edificis i parcialment 218. Una quantitat insignificant si es compara amb les possibilitats objectives que palesa clarament que no hi ha cap política seriosa en aquest tema a nivell municipal. És tant menyspreable aquesta política que moltes vegades s'han perdut subvencions estatals i europees per manca d'una política adequada per dur endavant aquesta activitat econòmica. I el tema és molt greu a nivell de polítiques d'ocupació. Diversos estudis avaluen que el recolzament public necessari per a crear un lloc de treball en renovació d'habitatges oscil·la entre 13.500 € i 14.500€. Si ho comparem amb el cost mitjà del subsidi percebut per una persona aturada, comprovem que està en 20.000€ un quantitat considerablement superior a l'anterior. És a dir, és més costós pagar un subsidi d'atur que generar un lloc de treball en renovació d'habitatges. I això sense contar amb els retorns que suposa pagar els impostos per aquesta activitat econòmica. Espanya gasta al voltant de 60.000 milions d'euros anuals en la importació de gas, carbó i productes petrolífers. Per suposat és la nostra primera importació i el primer factor desequilibrant de la balança comercial espanyola. Una tercera part de tota l'energia consumida s'utilitza en el interior dels edificis. Es pot obtenir un estalvi substancial d'aquesta energia mitjançant un procés de rehabilitació i eficiència energètica dels mateixos. Per posar només un exemple: En molts edificis dels sector terciari, una inversió en rehabilitació energètica s'amortitza en deu anys gràcies a l'estalvi del 35 al 50% de l'energia consumida. València va signar el pacte dels alcaldes per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) un 20% en l'any 2020 respecte als emesos en 2007. Aconseguir aquest objectiu només es pot fer reduint els consums energètics en dos llocs fonamentals: Els edificis residencials i d'ús terciari i el transport privat per ser els principals responsables del consum energètic de la ciutat. Així es reconeix per exemple en “L'estratègia front al canvi climàtic València-2020”. La millora de l'eficiència energètica dels edificis és, per tant, un objectiu fonamental en molts aspectes. Com posar-la en marxa d'una forma efectiva? Tots els informes ens parlen de la necessitat de posar en marxa una Agència de Renovació d'Edificis que marque clarament els objectius i els passos a seguir començant per la renovació dels edificis públics. Per desgràcia haurem d'esperar a què en l'Ajuntament hi haja uns objectius, uns plantejaments i unes persones molts distintes de les que actualment dirigeixen la política municipal de València per a poder avançar en rehabilitació i eficiència energètica de forma significativa. Els dirigents actuals ni entenen la utilitat ni, per suposat, estan per la labor de posar res en marxa. Joan Ribó Canut