S'HA ACABAT LA SETAMANA EUROPEA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE Quan l'any passat entràrem a l'ajuntament de València poguérem comprovar que el nostre ajuntament s'apuntava a la setmana de la mobilitat com una obligació d'imatge que calia mantenir però sense respectar el seu esperit de conscienciació de la ciutadania per avançar cap a una mobilitat més sostenible per a València. Les activitats eren exclusivament de caràcter lúdic i mai es qüestionava el paper hegemònic del cotxe privat en la mobilitat de València. Enguany ens temíem alguna cosa pareguda com així ha estat. El dia sense cotxes s'ha traslladat a diumenge sense cap repercussió real. Les activitats ciclistes es redueixen a les activitats lúdiques: Un passeig pel circuit de Formula 1 segurament amb la voluntat amagada de popularitzar aquest event cada vegada més qüestionat per la ciutadania pel seu cost abusiu i els seus perjudicis als Poblats Marítims. El cotxe mai és qüestionat, abans al contrari, l'ús del circuit de F1 resulta simbòlic del que es pensa al seu voltant. En Compromís hem volgut demostrar, amb la nostra setmana de la mobilitat pròpia i humil, que es poden fer moltes coses en aquesta direcció i que la ciutadania va molt per davant de la forma antiga de pensar dels que manen a l'ajuntament. En accions al carrer, cine-fòrums i xarrades d'especialistes hem aprés moltes coses: Els problemes dels que van en cadira de rodes pels carrers, la necessitat imperiosa de planificar i connectar els carrils bici que tenim en la ciutat, afegint carrers a 30 Km/h compartits entre ciclistes i vehicles. Fer vies ciclistes per les Grans Vies. Hem debatut sobre la necessitat imperiosa de donar prioritat semafòrica al transport públic de superfície (EMT i tramvia) i la protecció dels seus vials. Hem comprovat com moltes persones es desplacen a peu per la ciutat per carrers on no caben o estan plens d'obstacles que cal millorar urgentment. Ens han explicat com totes les ciutats europees estan peatonalitzant els seus centres històrics amb excel·lents resultats per al conviure, el turisme i el comerç. També hem pogut comprovar l'autoritarisme i manca de respecte democràtic de l'alcaldessa, Sra. Barberà, al prohibir-nos l'activitat de Park(ing) Day davant l'ajuntament enviant-nos quantioses forces de seguretat per a defensar la seua prohibició. No serà també ignorància i incapacitat d'entendre coses que es fan arreu el món? València es mereix que reflexionem al voltant de la mobilitat existent en els seus carrers. No pot ser tot pensat i planificat només per al cotxe privat. Els que caminem, anem en bicicleta o en transport públic també existim, paguem els nostres impostos i tenim drets com als altres. Joan Ribó Canut

EL P.P. I LA CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA Per a qualsevol ecologista la Central Nuclear de Garoña sempre ha estat un símbol. Tancar-la quan ha finalitzat el seu període tècnic d’explotació i la seua amortització ha estat sempre un objectiu fonamental per anar finalitzant el període de l’energia nuclear en Espanya començat pel dictador Franco. Per als partidaris de l’energia nuclear en canvi mantenir-la en funcionament la C.N. de Garoña era un objectiu clau per a mantenir el pes de l’energia nuclear en el nostre país. En contra de Garoña ens posicionàrem tots el món ecologista i les formacions d’esquerra. A favor de Garoña el PP deixant-ho molt clar en el seu programa i, per suposat, el lobby pronuclear encapçalat per les empreses hidroelèctriques propietàries. Enmig es va quedar, com sempre, el PSOE amb el si però no m'atrevisc, un clàssic dels seus plantejaments i forma d’actuar, aprovant una proposta de tancament retardada a l’any proper i que el canvi de govern podia modificar. L’arribada del PP al poder va suposar en energia nuclear el començament de les maniobres per a no tancar Garoña en el termini establert pel PSOE i prolongar el seu funcionament durant deu anys més. Però un fet terrorífic es va interposar en “tant profundes conviccions pronuclears”: L’accident de Fukushima que va obligar a modificar i endurir de forma considerable tots els protocols de seguretat inclosa per suposat, la Central Nuclear de Garoña. I això sense tenir en compte els problemes de fissures al reactor detectats en una central nuclear belga, germana de la de Garoña, que haguera suposat encara més inversions en seguretat. Al final ha manat l’economia com acostuma a passar quasi tot i també en l’energia nuclear. Les empreses propietàries de la CN de Garoña han decidit no prolongar el funcionament de la central per un motiu senzill: No és rendible si es fan les operacions de seguretat imprescindibles per a què continue funcionant. Ha tornat a passar el mateix que ja va passar en la Central Nuclear de Vandellòs I després del seu últim i gravíssim accident: Era més barat desmantellar-la que tornar-la a posar en marxa. En aquesta operació el PP s’ha quedat “compuesto y sin novia” Tant de compromís pronuclear ha deixat palès l’antigor i la manca de serietat d’aquest partit en temes d’energia en general i d’energia nuclear en particular. És el que passa quan es vol ser més papista que el papa o quan tota la política està basada en garantir uns interessos particulars d’unes grans empreses. Canvien els seus interessos econòmics i et deixen amb total evidència. Joan Ribó Canut Read more: http://joanribocanut.webnode.es/news/c%3an%3a-garo%c3%b1a-/ Create your own website for free: http://www.webnode.com