UNA DE PRESSUPOSTOS Quan fa uns dies es presentaren els pressupostos de l’ajuntament de València per a 2013 em va cridar l’atenció com els mitjans de comunicació ressaltaven que els pressupostos eren expansius. Efectivament creixien un 2’2% sobre el pressupost inicial de 2012. Com era possible aquesta meravella en plena situació de crisi i amb uns nivells d’endeutament tant elevats com els de l’ajuntament de València? La primera cosa que teníem clar era que el govern municipal no havia mogut un dit per augmentar els impostos als més poderosos. Ens acabaven de negar la proposta de Compromís de gravar, mitjançant una taxa, els caixers automàtics que els bancs tenen instal•lats fora de les seues sucursals tal com es fa en moltes ciutats espanyoles inclús governades pel PP. Això ni somiar-ho en València. Als poderosos i als rics ni tocar-los fent realitat que la política fiscal del PP està molt més prop del Tea Party que del “Repartir per a créixer” del govern de Lula en Brasil. Mirant amb un poc més de detall el pressupost apareix que l’ingrés que més augmenta en el pressupost són les aportacions de l’estat en el Fons Complementari de Finançament (FCF). Així contempla unes transferències de l'Estat en el FCF de 300'54 milions d'euros per a 2013, quantitat que suposa respecte a 2012 un creixement del 25'4 % (59'5 milions d'euros més que en 2012). Aquesta data és, precisament, la que fa créixer el pressupost d'enguany de forma significativa. Però és, només, una suposició que no està recolzada en un creixement similar de cap partida dels pressupostos generals de l'estat i què, per tant, presumiblement no es va a complir. En els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) es dediquen en 2013 10.443 milions d’€ a transferències a ajuntaments, una quantitat superior en un 19’7% a la quantitat de 2012. Si veiem el creixement que suposa en els pressuposts de València d’aquesta partida es pot comprovar que no és el 19’7% com seria raonable sinó el 25’4%. Quan hem preguntat en la Comissió d’Hisenda en què basaven la suposició d’unes aportacions del FCF de 300’54 milions se’ns ha indicat que era el que Madrid els havia indicat. Algú no diu la veritat i les matemàtiques ens permeten trobar al mentider. La diferència de creixement suposa 11’1 milions d’€. Suposa ni més ni menys que el 72% del creixement de 2013. Sense aquesta quantitat de creixement del pressupost seria pràcticament zero. Un creixement que no és real ja què està basat en una suposició falsa. Tenim per tant un pressupost pràcticament estancat a nivell de creixement. Però és un estancament fals, en euros nominals. Si tenim en compte l’augment de l’IVA i el creixement de l’IPC (ja ha pujat el 3'6% en 2012) ens trobem que sumats els dos els diners reals han descendit en un 7% aproximadament. Les conseqüències seran nefastes: Molts dels serveis bàsics es queden amb la partida congelada com és el cas de la neteja dels carrers o poda i jardineria. Ens preguntem com quedarà la neteja, la poda, les plagues de rates etc. en 2013 amb un 7% menys de recursos reals què en 2012. Millor ni pensar-ho. Com no podia ser d'una altra forma amb aquest panorama, les inversions per a 2013 són raquítiques: Només 32'25 milions d'euros. Un percentatge del 4'4% del total del pressupost del quals 8'7 milions es dediquen a pagar un pont ja realitzat (pont de Fusta), 1 milió per a continuar comprant cases en el Cabanyal malgrat la situació jurídica, 10'6 milions per a cicle integral de l'aigua, 3'3 milions per a bombers i emergències i 1 milió per a cementiris. Total, per a millorar els serveis en els barris els valencians no queda pràcticament ni un gallet. Que ningú s’enganye amb els pressupostos de l’ajuntament de València. Malgrat les apariències falses, són uns pressupostos clarament restrictius per a la majoria de la població, sense inversions i que dediquen una part molt considerable del mateix a pagar els deutes insuportables d’anteriors inversions en saraos i eventos. Joan Ribó Canut

VALÈNCIA, CAPITAL DEL CREIXEMENT DE L'ATUR Hi ha molts motius en València per estar preocupats amb l’atur. Si comparem les dades d'atur de València amb les dades de la resta de ciutats espanyoles de més de mig milió d'habitants ens trobem que és la ciutat espanyola on més ha crescut l’atur des de gener de 2009, moment on la crisi adquereix tota la seua ferocitat. El increment és d'un 53’4%. Li segueixen en el trist ranking Saragossa amb un 44’1% i Madrid amb un 43’5%. Darrere es queden Sevilla amb un 41’5%, Barcelona amb un 39’7% i Màlaga amb un 36’4%. Qualsevol persona pot consultar les dades en SEPE i verificar-les amb una senzilla operació matemàtica. València ha deixat de ser la “locomotora” de generar ocupació, com pregonava el Partit Popular, per a convertir-se en la gran ciutat d'Espanya on més atur es genera proporcionalment. Què s’ha fet malament en esta ciutat per a ser la campiona actual en creixement de l’atur? La primera evidència a constatar és que els centenars de milions d'euros enterrats en la construcció de grans edificis i en els grans eventos no estan donant el rendiment econòmic que alguns esperaven. Avui podem comprovar que basar tota l’economia en eventos i en la construcció ha estat letal en la generació d'atur. Els eventos, cal afirmar-ho clarament, són un desastre. Només cal veure els últims comptes de la Fòrmula 1 que es mig ensenyaren en les Corts Valencianes. En la construcció cal dir que entre uns (el PP) i altres (el PSOE) s’ha cotmés una irresponsabilitat històrica al unflar sense cap control la bambolla immobiliaria que ens costarà molts anys de digerir. Després no s’ha volgut pal.liar la destrossa de la construcció desviant als seus treballadors cap a la rehabilitació de vivendes, façanes, habitabilitat, millora rendiment energètic etc. Hi ha un fet, entre molts, que ho palesa: Els nou milions aportats per l’estat a la rehabilitació del Cabanyal i no utilitzats són un exemple de què es prefereix tenir més aturats que canviar d’opinió sobre un tema com la prolongació de Blasco Ibañez. Hem de recordar què en València s’han potenciat sense control les grans superfícies comercials enviant a l’atur a milers de xicotets i mitjans comerciants que són imprescindibles per a donar vida als barris de la ciutat. Es curiós que quan es planifica una nova gran superfície es fa propaganda amb els llocs de treball que genera. És allò que diuen en llatí: “Excusatio non petita, acusatio manifesta”. És a dir, fem propaganda dels pocs llocs de treball que generem per amagar la gran quantitat de llocs de treball que es destruiran. No s’ha volgut potenciar a les empreses valencianes en la contractació dels serveis municipals i en els temes que, teòricament, són capdavanters per a la ciutat. Hi un papanatisme per tot el que és de fora i un cert autoodi respecte a allò que podem fer des d'ací. Al final sempre passa el mateix: La majoria dels projectes es fan per empreses no valencianes, moltes vegades també es fan fora de València ocasionant la paulatina mort de totes les iniciatives empresarials pròpies. També s'han oblidat de la indústria i s'ha abandonat a la seua sort tota l'horta i l'agricultura. Per no haver no hi ha ni regiduria d’agricultura. S’ha venut molt de fum amb iniciatives que després queden oblidades en els papers. Ens recordem de les rodes de premsa que s’han donat sobre l’explotació de la Dàrsena i les grans empreses innovadores que allí es muntaran? I del Centre Comercial Oceànic València malgrat ja estar sobresaturada de zones comercials la nostra ciutat? I el famós passeig amb el Ferrari amb l’insigne amic D. Francisco Camps? Fum, molt de fum s’ha venut en esta ciutat. Molt de fum per amagar on realment està València a nivell d'atur per culpa d'una pèssima gestió econòmica. Joan Ribó Canut