UNA DE PRESSUPOSTOS Quan fa uns dies es presentaren els pressupostos de l’ajuntament de València per a 2013 em va cridar l’atenció com els mitjans de comunicació ressaltaven que els pressupostos eren expansius. Efectivament creixien un 2’2% sobre el pressupost inicial de 2012. Com era possible aquesta meravella en plena situació de crisi i amb uns nivells d’endeutament tant elevats com els de l’ajuntament de València? La primera cosa que teníem clar era que el govern municipal no havia mogut un dit per augmentar els impostos als més poderosos. Ens acabaven de negar la proposta de Compromís de gravar, mitjançant una taxa, els caixers automàtics que els bancs tenen instal•lats fora de les seues sucursals tal com es fa en moltes ciutats espanyoles inclús governades pel PP. Això ni somiar-ho en València. Als poderosos i als rics ni tocar-los fent realitat que la política fiscal del PP està molt més prop del Tea Party que del “Repartir per a créixer” del govern de Lula en Brasil. Mirant amb un poc més de detall el pressupost apareix que l’ingrés que més augmenta en el pressupost són les aportacions de l’estat en el Fons Complementari de Finançament (FCF). Així contempla unes transferències de l'Estat en el FCF de 300'54 milions d'euros per a 2013, quantitat que suposa respecte a 2012 un creixement del 25'4 % (59'5 milions d'euros més que en 2012). Aquesta data és, precisament, la que fa créixer el pressupost d'enguany de forma significativa. Però és, només, una suposició que no està recolzada en un creixement similar de cap partida dels pressupostos generals de l'estat i què, per tant, presumiblement no es va a complir. En els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) es dediquen en 2013 10.443 milions d’€ a transferències a ajuntaments, una quantitat superior en un 19’7% a la quantitat de 2012. Si veiem el creixement que suposa en els pressuposts de València d’aquesta partida es pot comprovar que no és el 19’7% com seria raonable sinó el 25’4%. Quan hem preguntat en la Comissió d’Hisenda en què basaven la suposició d’unes aportacions del FCF de 300’54 milions se’ns ha indicat que era el que Madrid els havia indicat. Algú no diu la veritat i les matemàtiques ens permeten trobar al mentider. La diferència de creixement suposa 11’1 milions d’€. Suposa ni més ni menys que el 72% del creixement de 2013. Sense aquesta quantitat de creixement del pressupost seria pràcticament zero. Un creixement que no és real ja què està basat en una suposició falsa. Tenim per tant un pressupost pràcticament estancat a nivell de creixement. Però és un estancament fals, en euros nominals. Si tenim en compte l’augment de l’IVA i el creixement de l’IPC (ja ha pujat el 3'6% en 2012) ens trobem que sumats els dos els diners reals han descendit en un 7% aproximadament. Les conseqüències seran nefastes: Molts dels serveis bàsics es queden amb la partida congelada com és el cas de la neteja dels carrers o poda i jardineria. Ens preguntem com quedarà la neteja, la poda, les plagues de rates etc. en 2013 amb un 7% menys de recursos reals què en 2012. Millor ni pensar-ho. Com no podia ser d'una altra forma amb aquest panorama, les inversions per a 2013 són raquítiques: Només 32'25 milions d'euros. Un percentatge del 4'4% del total del pressupost del quals 8'7 milions es dediquen a pagar un pont ja realitzat (pont de Fusta), 1 milió per a continuar comprant cases en el Cabanyal malgrat la situació jurídica, 10'6 milions per a cicle integral de l'aigua, 3'3 milions per a bombers i emergències i 1 milió per a cementiris. Total, per a millorar els serveis en els barris els valencians no queda pràcticament ni un gallet. Que ningú s’enganye amb els pressupostos de l’ajuntament de València. Malgrat les apariències falses, són uns pressupostos clarament restrictius per a la majoria de la població, sense inversions i que dediquen una part molt considerable del mateix a pagar els deutes insuportables d’anteriors inversions en saraos i eventos. Joan Ribó Canut