COMPROMÍS I LA PLURALITAT

compromís i la pluralitat Compromís és una organització política que va néixer com a confluència de distintes formes de pensar i distintes cultures que es poden simbolitzar en tres paraules: Nacionalisme valencianista (o simplement nacionalisme), esquerra i ecologisme. D’aquesta manera ens varem presentar en les passades eleccions autonòmiques i municipals i d’aquesta forma fórem visualitzats pels nostres votants i per la societat en general. Estic segur que també d’aquesta manera se’ns va valorar positivament i contribuí poderosament a l’increment del vot a Compromís. A tot el País en general i a la ciutat de València en particular, on assolirem quasi un 10% de vots. Moltes vegades hem sentit aquesta frase: Jo no sóc clarament nacionalista però vos he votat, de la mateixa forma que hem sentit que sense ser una persona d’esquerres havia votat a Compromís. La conjunció entre Bloc, Iniciativa, Els Verds-EE i persones independents, avui nomenades adherits, ha funcionat fins ara perquè ha tingut unes idees clarament perceptibles i conegudes per la majoria de valencians, unes idees que eren fàcilment sumables, que no entraven en contradicció entre si. I tenien raó ja què no hi ha hagut conflictes d’importància a nivell de posicionaments concrets ni ideològics front al treball polític de cada dia. El valencianisme, l’esquerra i l’ecologisme són concepcions que lliguen bé entre si, que permeten uns plantejaments polítics molt creatius i sense lligams amb principis fonamentals estranys i moltes vegades aliens. Però no ens hem d’enganyar. Les coses han funcionat bé per què han funcionat de forma adequada les persones que d’alguna forma simbolitzen aquestes idees, perquè totes, persones i idees, han estat clarament visibles i han pogut ser percebudes adequadament per la ciutadania. Fins i tot per a molta gent la presència de gent d’esquerres o ecologista modera un llenguatge nacionalista que podria ser inacceptable per a amples sectors de la societat valenciana exactament de la mateixa forma que un plantejament nacionalista contribueix a moderar un llenguatge exclusivament d’esquerres o ecologista excessivament radical per a altres amples sectors socials. La pluralitat té un factor important: Ajuda a modular els distints llenguatges polítics dels seus components i fa que el resultat final siga més proper a la forma de sentir i pensar de la societat actual no massa aficionada als “-ismes” siguen del color que siguen. És cert que dintre de cada partit o idea política existeixen distintes formes de concebre les distintes idees cadascuna d’elles amb major o menor radicalitat. Però sempre és una pluralitat en grau menor, amb matisos, dintre d’una mateixa idea general. Si se’m permet una comparació biològica, la pluralitat dintre d’un partit equivaldria a la diferència entre les varietats dins d’una mateixa espècie, i la pluralitat de distintes idees i partits equivaldria a la biodiversitat entre distintes espècies (si em permeteu dins d’un mateix gènere, però espècies diferents al cap i a la fi). Tot és important però, evidentment, no és el mateix. Cal conservar la pluralitat de Compromís. Tornant a l’exemple anterior, podríem dir que cal conservar-la com s’ha de conservar la biodiversitat en la natura (dins de cada espècie i també entre espècies). Cal fer-ho perquè és un dels trets definidors de Compromís no només a nivell de presentació a la societat sinó també per estar escrit en els elements jurídics constitutius de Compromís al ser una coalició política integrada per distints partits i persones. Però no només hem de conservar la pluralitat de Compromís com un “mal menor”, com una cosa a “superar”, hem de conservar-la perquè és una de les característiques més importants de Compromís. Quan hem dit moltes voltes que “Compromís és una cooperativa política, és una cosa nova, que aplica noves formes de fer política...” no ho hem dit per dir. Ho hem dit perquè ens ho creiem, perquè la pluralitat de partits i persones (adherides) que hi ha a Compromís i que tan bé ha funcionat fins ara és la característica troncal del projecte, la característica més important que tenim, la característica que hem de mantenir. I aquesta idea de conservar la pluralitat ha de ser un principi fonamental que cap plantejament organitzatiu o de qualsevol altre tipus pot deixar de banda. Per açò, qualsevol plantejament de primàries haurà de tenir en compte aquest factor. I no és un objectiu impossible perquè és un tema que ja està inventat allà on han volgut avançar en aquesta idea. Es poden fer primàries totalment obertes a la societat i, a la vegada, mantenir la pluralitat al interior de Compromís. Es tracta de voler. Poder es pot. Joan Ribó Canut