dijous, 29 d’agost del 2013
COMPROMÍS I LA PLURALITAT
compromís i la pluralitat
Compromís és una organització política que va néixer com a confluència de distintes formes de pensar i distintes cultures que es poden simbolitzar en tres paraules: Nacionalisme valencianista (o simplement nacionalisme), esquerra i ecologisme. D’aquesta manera ens varem presentar en les passades eleccions autonòmiques i municipals i d’aquesta forma fórem visualitzats pels nostres votants i per la societat en general. Estic segur que també d’aquesta manera se’ns va valorar positivament i contribuí poderosament a l’increment del vot a Compromís. A tot el País en general i a la ciutat de València en particular, on assolirem quasi un 10% de vots. Moltes vegades hem sentit aquesta frase: Jo no sóc clarament nacionalista però vos he votat, de la mateixa forma que hem sentit que sense ser una persona d’esquerres havia votat a Compromís.
La conjunció entre Bloc, Iniciativa, Els Verds-EE i persones independents, avui nomenades adherits, ha funcionat fins ara perquè ha tingut unes idees clarament perceptibles i conegudes per la majoria de valencians, unes idees que eren fàcilment sumables, que no entraven en contradicció entre si. I tenien raó ja què no hi ha hagut conflictes d’importància a nivell de posicionaments concrets ni ideològics front al treball polític de cada dia. El valencianisme, l’esquerra i l’ecologisme són concepcions que lliguen bé entre si, que permeten uns plantejaments polítics molt creatius i sense lligams amb principis fonamentals estranys i moltes vegades aliens.
Però no ens hem d’enganyar. Les coses han funcionat bé per què han funcionat de forma adequada les persones que d’alguna forma simbolitzen aquestes idees, perquè totes, persones i idees, han estat clarament visibles i han pogut ser percebudes adequadament per la ciutadania. Fins i tot per a molta gent la presència de gent d’esquerres o ecologista modera un llenguatge nacionalista que podria ser inacceptable per a amples sectors de la societat valenciana exactament de la mateixa forma que un plantejament nacionalista contribueix a moderar un llenguatge exclusivament d’esquerres o ecologista excessivament radical per a altres amples sectors socials. La pluralitat té un factor important: Ajuda a modular els distints llenguatges polítics dels seus components i fa que el resultat final siga més proper a la forma de sentir i pensar de la societat actual no massa aficionada als “-ismes” siguen del color que siguen.
És cert que dintre de cada partit o idea política existeixen distintes formes de concebre les distintes idees cadascuna d’elles amb major o menor radicalitat. Però sempre és una pluralitat en grau menor, amb matisos, dintre d’una mateixa idea general. Si se’m permet una comparació biològica, la pluralitat dintre d’un partit equivaldria a la diferència entre les varietats dins d’una mateixa espècie, i la pluralitat de distintes idees i partits equivaldria a la biodiversitat entre distintes espècies (si em permeteu dins d’un mateix gènere, però espècies diferents al cap i a la fi). Tot és important però, evidentment, no és el mateix.
Cal conservar la pluralitat de Compromís. Tornant a l’exemple anterior, podríem dir que cal conservar-la com s’ha de conservar la biodiversitat en la natura (dins de cada espècie i també entre espècies). Cal fer-ho perquè és un dels trets definidors de Compromís no només a nivell de presentació a la societat sinó també per estar escrit en els elements jurídics constitutius de Compromís al ser una coalició política integrada per distints partits i persones. Però no només hem de conservar la pluralitat de Compromís com un “mal menor”, com una cosa a “superar”, hem de conservar-la perquè és una de les característiques més importants de Compromís. Quan hem dit moltes voltes que “Compromís és una cooperativa política, és una cosa nova, que aplica noves formes de fer política...” no ho hem dit per dir. Ho hem dit perquè ens ho creiem, perquè la pluralitat de partits i persones (adherides) que hi ha a Compromís i que tan bé ha funcionat fins ara és la característica troncal del projecte, la característica més important que tenim, la característica que hem de mantenir.
I aquesta idea de conservar la pluralitat ha de ser un principi fonamental que cap plantejament organitzatiu o de qualsevol altre tipus pot deixar de banda. Per açò, qualsevol plantejament de primàries haurà de tenir en compte aquest factor. I no és un objectiu impossible perquè és un tema que ja està inventat allà on han volgut avançar en aquesta idea. Es poden fer primàries totalment obertes a la societat i, a la vegada, mantenir la pluralitat al interior de Compromís. Es tracta de voler. Poder es pot.
Joan Ribó Canut
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això vol dir "quotes"?
ResponEliminaLa concreció de quotes si o no cal fer-la després d'haver analitzat els avantatges i inconvenients de cada posició concreta. I tant l'una com l'altra tenen avantatges i inconvenients
EliminaCrec que el raonament de fons és que l'esperit de pluralitat ha sigut la marca distintiva de Compromís, i ha estat un del trets dsitintius per a que la nostra breve peró intensa història puga califcarse com "d'éxit". I que cal preservar eixe esperit, mimar-ho, per a que no es difumine.
ResponEliminaEls òrgans executius i de representativitat es basen en eixe esperit, el d'una organització que va neixer fa 4 dies (pensem que ens hem dotats de estructures com el Consell General que s'ha reunit tan sols una vegada) i que está encara fent el preceptiu i necessari rodatge.
Dit aixó, el que ens deu de preocupar és que sigam capaços de construir un instrument útil per al canvi social i polìtic, amb la contribució de tots.
D'acord Giuseppe
EliminaEs una buena reflexión, pero no aporta nada nuevo. Todo eso ya lo sabíamos y, en efecto, nos gusta a la mayoría. Estoy más de acuerdo con lo que dice Giuseppe Grezzi, que refleja en tres pequeños párrafos lo mismo que el post, debe de ser que tiene más capacidad sintética. Y sobre todo, su última frase es clave. Esa es la reflexión que más me interesa de todas: "Lo que nos ha de preocupar es que seamos capaces de construir un instrumento útil para el cambio social y político, con la contribución de todos". Eso es. Endavant, Compromís!
ResponEliminaEstoy de acuerdo contigo i con Giuseppe, lo realmente importante es construir un instrumento útil para el cambio social y político. Y eso es imposible sin la contribución de todos
EliminaLa reflexió és molt interessant. Però crec que seria un error traduïr-la en el manteniment de quotes partidistes en les llistes electorals. Bàsicament perquè dóna una imatge (real o imaginària) de repartiment de prebendes i limitació de la democràcia interna que no casa amb un altre dels trets distintius que expliquen el creixement de Compromís; i perquè la pluralitat real de la coalició no se circumscriu a les fronteres que divideixen les formacions que en formen part. Hi ha ecologistes al Bloc, valencianistes a Iniciativa, gent molt compromea amb l'esquerra als Verds, i viceversa, que podrien representar perfectament aquesta pluralitat ideològica independentment de la formació a què pertànyen.
ResponEliminaExisteixen mètodes electorals que afavoririen uns resultats plurals en les primàries sense necessitat d'imposar quotes partidistes per part de l'executiva. Parle de les diverses variants existents del sistema de Vot Únic Transferible: https://es.wikipedia.org/wiki/Voto_%C3%BAnico_transferible.
Una altra cosa seria els càrrecs orgànics, on òbviament deuria d'estar ben representada la pluralitat orgànica de Compromís. Igualment, perquè els resultats foren el més plurals possibles caldria posar èmfasi en evitar plantejar les primàries en clau partidista i en compte d'això parlar de persones, idees i estratègies.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEstic d'acord amb tu: les primaries obertes, aixó és, l'instrument mitjançant el qual la ciutadania participa per a 'seleccionar' als i les candidates de les llistes electorals, deurien ser per a que les persones plantejaren idees i estrategies per a que Compromís siga la força transformadora que tots desitjem.
EliminaPeró Compromís no és encara una organització única ni plenament una cooperativa política, Compromís está en construcció, estem construint eixa cooperativa que vol introduir noves formes organitzatives i noves formes de participació polìtica. I és normal que les difrentes pluralitats que formen compromís desitjen que s'escolte la seua veu.
Per aixó cal fer una reflexió en profunditat, sobre como avancem cap a eixe objectiu, per a que ningú es quede en el camí i per a que la esperança de un canvi de govern siga una realitat i que siga Compromís qui ho encapçale.
Em sembla una reflexió interessant sobretot en allò que es referix a què Compromís és una eina política en construcció. A vegades volem acabar les coses de forma precipitada i el resultat no és l'adequat
EliminaAl final el tema és 'quotes sí o quotes no'. Sincerament, jo no tinc resposta, potser em decantaria per l'absència de quotes i anar a unes primàries pures... Però em sembla que les dues opcions són perfectament defendibles i democràtiques, que totes dues tenen bons arguments (almenys en aquest moment, d'ací 3 o 4 anys, serà diferent).
ResponEliminaAra bé, la defensa d'una o una altra opció s'hauria de fer en base a una opinió ideològica, i no en base a interessos i càlculs personalistes i de curt termini. Lamentablement em sembla que no hi ha poc d'això.
Saludets.
Yo no quisiera que en la organización en que milito no hubiera ambiciones personales y que nadie quisiera asumir puestos de responabilidad, tanto en la estructura orgánica como en la representativa. Quiero que en Compromís haya gente ambiciosa, creo que es muy positivo e imprescindible para avanzar.
EliminaDicho aquello, coincido contigo en que si sólo la ambición personal es lo que empuja a tratar de modificar el funcionamiento de Compromís, mal vamos.
Reduir el tema a quotes si o no es simplificar un tema amb moltes més complicacions. Crec que no es pot fer una proposta concreta (quotes si o no) sense analitzar avantatges i inconvenients
ResponEliminaPrimer que rés, m'agradaria remarcar que totes i tots partim d'un objectiu comú i no l'hem d'oblidar: Compromís. Amb açó vull dir que si bé venim de mares i pares distints ara estem parlant d´una nova familia que entre totes i tots hem format. Significa què ara sóm nosaltres els nous pares i mares i per tant tenim que pensar com a tal. I fins que no ho assolim, no avançarem. Som una força lliure, nova, igualitària i participativa on totes i tots sóm iguals i entre totes i tots ho farem tot...no fem passes enrere i continuem de baix cap a dalt sense mirar allò de "i tu de qui eres".
ResponEliminaAquest llenguatge és el llenguatge típic d'un partit encara que siga nou. Estic d'acord amb tú que hem d'anar cap allà on dius però crec positiu que uns insistim més en uns temes mentre altres en ressalteu altres. Correr molt té el perill de què en poc temps la imatge que done Compromís siga la imatge exclusiva del seu grup hegemònic. I açò no és bo.
EliminaEn primer lloc Compromís no és pas una formació del "Nacionalisme valencià" sinó que es defineix com a VALENCIANISTA, la qual cosa és totalment diferent; al nostre sí poden coexistir nacionalistes, independentistes, regionalistes.... o simplement valencians i valencianes que volem un canvi.... des del PROGRÉS i l'ECOLOGISME POLÍTIC. Aquesta definició és un gran éxit de Compromís, doncs, què obre les portes a tota la "valenciania" sense tenir que identificar-se concretament en cap partit concret, malgrat siga part de la coalició.
ResponEliminaL'esquerra de Compromís també ha deixat la seva "definició" per la de "progresista" i així obre, com en el cas del valencianisme, la porta a totes les vies d'esquerra transformadora que ho desitge. Ja no som "marxistes" ni "socialdemocrates", malgrat que hi hagen persones que ho siguen. En el cas de l'Ecologisme passa el mateix.
Compromís, però, passa per l'escenari polític com una "cosa nova" per convertir-se "de facto" en una força imprescindible, perquè està plena de persones amb ganes de tornar la dignitat al Poble, sense tancar-´se en vells esquemes polítics.
Compromís és feminitzant i feminitzadora, Compromís és una eina del Poble perquè la nostra gent vol ser-ho i es reconeix quan passeja pels carrers de les ciutats i pobles del País i se li apropen les persones a demanar-li solucion; unes solucions que tenim.
Compromís ha de saber mirar més enllà dels tres partits "fundadors" per deixar-se omplir de la Voluntat de Canvi d'un Poble que està més que fart de les misèries, de les corruptel.les i dels robatoris d'una Dreta insaciable que no s'aturarà fins que nosaltres li diem que ja n'hi ha prou! Compromís és plural, per naturalesa, per naixença, i perquè en el moment que deixe de ser-ho desaparaixerà com el fum en la llarga Nit de la Història.
Les persones que apostem per Compromís ho fem per la Dignitat, per la Llibertar, per la Justícia... i per la Pluralitat.
La Història és nostra. Ara. O seguiràn escriguent-la els mateixos. Eixe és el dilema.
Compartisc totalment el que dius de què Compromís és plural i en el moment que deixe de ser-ho desapareixerà.
ResponEliminaNo creus que cal conservar aquesta pluralitat? No és una cosa automàtica
Sí, Joan. Crec totalmet que cal conservar i potenciar la "pluralitat"; potser el dilema que ara mateix ens empresona no és pas eixe sinó la manera que volen els partits de seguir "existint" malgrat tot sota una falsa capa de defensa d'allò plural.
ResponEliminaTu, com molta gent que venim d'altres paranys polítics, sabem el què significa voler mantindre's per damunt de tot. Quan jo parle de pluralitat ho faig des d'una òptica que intenta superar vells paradigmes, antingues maneres de defensar suposades minories, velles formes d'actuar en un sí contaminat per anys de militància front a una societat que exigeix transparència i Democràcia.
Són molts anys els que portem intentant guanyar el carrer, explicar les nostres posicions, arribar a ser allò què definia el antic PCE històric: "un partit de govern", per no parlar d'avanguardes què, malgrat tot, semblen albirar en un horitzó no massa desconegut sense haver de convéncer ningú ni res. Parle, en definitiva, de la POR que hom té a "trencar carnets" o "abandonar sigles". Parle de la POR que hom té a la innovació i a tirar endacvant. Parle dels falsos discursos de defensa d'una suposada pluralitat quan realment hom només desitja mantindre's en el "poder" (siga quin siga el grau) i en la confrontació com a eina front a la dialèctica i a la contemplació de la realitat com quelcom objectiu.
Estem en un moment històric en el qual o s'atrevim a trencar tots els esquemes o correm el perill -com deia abans- de convertir-nos en fum.Com diu aquella sentència llatina:
HOMO: HUMUS
FAMA: FUMUS
FINIS: CINIS
I per acabar sent la cendra d'una foguera muntada per uns moments d'estultícia adobada per impulsos incontrolats, no val la pena perdre el temps ni la salut.
Jo seguesc apostant per una pluralitat no partidista ni partidària de corrents absurdes, de quotes imposades per malaltisos interessos personalistes arrosegats al terreny de la discussió més elevada... aposte per trencar motlles i arriscar-ho tot mirant un horitzó que no entén de partits, de quotes, de percentatges, però que sap i té una visió esperançadora i il.lusionant que la majoria espera com "aigua de maig".
No sé si m'he explicat prou clar. Encara estem a temps de parlar. Una cordial abraçada.