VALÈNCIA, CAPITAL DEL CREIXEMENT DE L'ATUR Hi ha molts motius en València per estar preocupats amb l’atur. Si comparem les dades d'atur de València amb les dades de la resta de ciutats espanyoles de més de mig milió d'habitants ens trobem que és la ciutat espanyola on més ha crescut l’atur des de gener de 2009, moment on la crisi adquereix tota la seua ferocitat. El increment és d'un 53’4%. Li segueixen en el trist ranking Saragossa amb un 44’1% i Madrid amb un 43’5%. Darrere es queden Sevilla amb un 41’5%, Barcelona amb un 39’7% i Màlaga amb un 36’4%. Qualsevol persona pot consultar les dades en SEPE i verificar-les amb una senzilla operació matemàtica. València ha deixat de ser la “locomotora” de generar ocupació, com pregonava el Partit Popular, per a convertir-se en la gran ciutat d'Espanya on més atur es genera proporcionalment. Què s’ha fet malament en esta ciutat per a ser la campiona actual en creixement de l’atur? La primera evidència a constatar és que els centenars de milions d'euros enterrats en la construcció de grans edificis i en els grans eventos no estan donant el rendiment econòmic que alguns esperaven. Avui podem comprovar que basar tota l’economia en eventos i en la construcció ha estat letal en la generació d'atur. Els eventos, cal afirmar-ho clarament, són un desastre. Només cal veure els últims comptes de la Fòrmula 1 que es mig ensenyaren en les Corts Valencianes. En la construcció cal dir que entre uns (el PP) i altres (el PSOE) s’ha cotmés una irresponsabilitat històrica al unflar sense cap control la bambolla immobiliaria que ens costarà molts anys de digerir. Després no s’ha volgut pal.liar la destrossa de la construcció desviant als seus treballadors cap a la rehabilitació de vivendes, façanes, habitabilitat, millora rendiment energètic etc. Hi ha un fet, entre molts, que ho palesa: Els nou milions aportats per l’estat a la rehabilitació del Cabanyal i no utilitzats són un exemple de què es prefereix tenir més aturats que canviar d’opinió sobre un tema com la prolongació de Blasco Ibañez. Hem de recordar què en València s’han potenciat sense control les grans superfícies comercials enviant a l’atur a milers de xicotets i mitjans comerciants que són imprescindibles per a donar vida als barris de la ciutat. Es curiós que quan es planifica una nova gran superfície es fa propaganda amb els llocs de treball que genera. És allò que diuen en llatí: “Excusatio non petita, acusatio manifesta”. És a dir, fem propaganda dels pocs llocs de treball que generem per amagar la gran quantitat de llocs de treball que es destruiran. No s’ha volgut potenciar a les empreses valencianes en la contractació dels serveis municipals i en els temes que, teòricament, són capdavanters per a la ciutat. Hi un papanatisme per tot el que és de fora i un cert autoodi respecte a allò que podem fer des d'ací. Al final sempre passa el mateix: La majoria dels projectes es fan per empreses no valencianes, moltes vegades també es fan fora de València ocasionant la paulatina mort de totes les iniciatives empresarials pròpies. També s'han oblidat de la indústria i s'ha abandonat a la seua sort tota l'horta i l'agricultura. Per no haver no hi ha ni regiduria d’agricultura. S’ha venut molt de fum amb iniciatives que després queden oblidades en els papers. Ens recordem de les rodes de premsa que s’han donat sobre l’explotació de la Dàrsena i les grans empreses innovadores que allí es muntaran? I del Centre Comercial Oceànic València malgrat ja estar sobresaturada de zones comercials la nostra ciutat? I el famós passeig amb el Ferrari amb l’insigne amic D. Francisco Camps? Fum, molt de fum s’ha venut en esta ciutat. Molt de fum per amagar on realment està València a nivell d'atur per culpa d'una pèssima gestió econòmica. Joan Ribó Canut