POC A POC S’ACONSEGUEIXEN COSES El divendres passat el dictador Franco deixava de ser alcalde honorífic de l’ajuntament de València amb el vot unànim de tots els regidors i regidores. És una magnífica notícia per a la salut democràtica de la ciutat que, al final, hem aconseguit per sentència judicial que obliga a l’ajuntament després de presentar Compromís un recurs contenciós administratiu. Ha estat una llàstima que el Partit Popular només haja accedit a votar favorablement quan una sentència judicial els obligara. En un moment on a l’alcaldessa Barberà li agrada tant parlar de tradició i d’història ens haguera agradat tenir alguna evidència de què la tradició i la història que prové de la nit negra del franquisme ha estat oblidada definitivament per l’equip que encapçala la Sra. Barberà. Per la forma en què s’ha produït la retirada de l’alcaldia honorífica a Franco ningú en pot estar segur. Abans al contrari, el més raonable és pensar que el Partit Popular ho ha fet per què no els quedava un altre remei. Ahir va desapareixer de forma definitiva en l’ajuntament de València el tema dels escoltes amb cotxe oficial per a cada regidor. Inicialment es ficaren per exercir funcions de seguretat personal. Però, en un moment en què la seguretat personal està desapareixent pràcticament de tota Espanya, el tema dels escoltes de l’ajuntament de València s’havia convertit en un motiu d’escàndol. No eren escoltes en la pràctica sinó què havien agafat la funció d’assistents que desenrotllaven les funcions de xòfers particulars per al regidor i la seua família. Ens ha costat moltes denúncies, algun vídeo, moltes crítiques i alguna mala cara però avui podem dir amb un cert orgull que hem aconseguit què a l’ajuntament de València les regidores i els regidors som persones un poc més normals i sense privilegis. És bó, m’atreviria a dir què és imprescindible, que els regidors anem al nostre treball com va la resta de la ciutadania a la seua faena. Ajuda a conèixer in situ els problemes dels carrers de la nostra ciutat que pateix tothom. Convé anar caminant algun dia per a veure l’estretor de moltes voreres de València i el difícil què és caminar per elles a vegades. Suggerim un altre dia agafar la bicicleta per a veure i patir les limitacions de les vies ciclistes de València: La seua mala conservació, la falta de senyalització adequada, la finalització abrupta i sense continuació dels carrils bici etc. També agafar algun dia l’autobús públic per a veure com la freqüència de pas deixa molt que desitjar, per constatar la manca de cap preferència en el carrer o semafòrica, per patir el temps que tarda en un trajecte habitual. Poc a poc, encara que amb moltes resistències, alguna cosa anem aconseguint.... Joan Ribó Canut