UN ALTRE TURISME PER A VALÈNCIA: EL CAMPING CARAVANNING

La ciutat de València ha tingut un fort creixement del turisme en els últims anys: De 2004 a 2010 el turisme en la nostra ciutat ha crescut un 34% el número de visitants. Recentment, en 2010, la revista Lonely Planet considera a València com una de les deu ciutats del món a visitar. Aquest creixement ha vingut acompanyat d'un fort creixement de l'oferta hotelera amb la construcció de grans nombre d'hotels convertint al turisme en un dels primers eixos de l'economia de València. Un eix econòmic i de creació d'ocupació que cal cuidar, desenvolupar i millorar cara al futur. Però el turisme en la nostra ciutat ha crescut d'una forma molt específica i segmentada. Així el 78% del creixement de places hoteleres ha estat un creixement concentrat en places de luxe en hotels de quatre i cinc estrelles. També ha crescut de forma significativa les places de youth hostel amb la creació de prop de mil noves places d'este tipus dedicat sobretot a turisme jove. Aquesta segmentació ha generat ja problemes en el sector hostaler i pèrdues de llocs de treball en el mateix. En pocs anys hem vist la crisi de molts grans hotels: Hilton després Melià, Sidi Saler i més recentment, Novotel. Són suficients senyals que ens indiquen a les clares la necessitat de diversificació i la necessitat de trobar nous jaciments de turistes més basats en ressaltar i potenciar allò que tenim: Cultura, patrimoni urbanístic i natural, comerç local i artesanal, costums, festes etc. que en continuar construint grans edificis i fer grans events que masses vegades són molt pareguts als grans edificis i als grans events de moltes ciutats del món i tenen un cost dissuasiu en uns moments com els actuals. Servisca com exemple els 26'9 milions d'euros que costa el canon actual de la Formula I o els més de 1.300 milions d'euros que ha costat el complex de la ciutat de les Arts i les Ciències. València no disposa de cap càmping municipal com tenen gran part de les grans ciutats europees (Paris, Roma Lisboa etc.) Si que disposa d'algun càmping en la zona de la costa però dirigits i orientats al turisme de platja i, com a màxim, amb alguna referència al Parc Natural del Saler l'Albufera. La seua relació amb el turisme de ciutat és pràcticament nul•la. El turisme de càmping i caravanning en València permetria diversificar el turisme actual i millorar el rendiment d'una de les primeres indústries de la ciutat. Aquest turisme no competeix amb el turisme actual que visita la ciutat. És un turisme de tipus familiar, bolcat en la relació amb la natura, el coneixement dels trets patrimonials i culturals de la ciutat. Podria crear fortes sinèrgies amb xicotetes i mitjanes empreses relacionades amb el turisme de València La nostra ciutat, com a conseqüència de les grans expectatives urbanístiques i la posterior explosió de la bombolla de la construcció, disposa de gran quantitat de solars que en estos moments no estan sent utilitzats i es converteixen en un focus de rates, infeccions i brutícia. Un càmping necessita molt poca obra i la major part d'ella és de caràcter reversible. Per tant un càmping de ciutat pot ser una xicoteta inversió de caràcter no permanent que, com ha ocorregut en altres ciutats, per exemple Berlín, permetent que uns anys després puga ser emprat el solar per altres usos de caràcter més definitiu. Des d'un punt de vista d'empresa un càmping és poc intensiu en capital, pot aprofitar de forma temporal uns recursos inutilitzats, pot crear sinèrgies amb determinats elements de rehabilitació per exemple d'alqueries i pot crear un nombre significatiu de llocs de treball a més de millorar els rendiments d'empreses turístiques properes. En uns moments on la crisis econòmica està afectant de forma molt important a les capes mitjanes de la població tant en Europa com, sobretot, en Espanya, el turisme de càmping està cridat a augmentar front a altres formes de turisme de cost molt més elevat per a les famílies. D'altra banda, no hem d'oblidar que aquesta forma de turisme està molt més desenvolupada en gran part del Països de la Unió Europea que en Espanya. En Compromís hem fet un estudi previ d'ubicació i considerem que un lloc que reuneix totes les avantatges és l'antiga partida del Pouet en Campanar en un solar municipal actualment cedit a l'empresa Rain Forest (Bioparc) però sense utilitzar. Un bon lloc per la seua proximitat amb el Parc de Capçalera i el Parc del Túria, per la seua bona connexió i comunicació i per la possibilitat d'utilitzar una alqueria protegida que cal rehabilitar (l'Alqueria del Rei) com element estructural del mateix càmping Sens dubte hi han altres possibilitats però aquesta reuneix unes excel•lents condicions per a la iniciativa. Joan Ribó Portaveu Compromís per València

UNA DE PRESSUPOSTOS Quan fa uns dies es presentaren els pressupostos de l’ajuntament de València per a 2013 em va cridar l’atenció com els mitjans de comunicació ressaltaven que els pressupostos eren expansius. Efectivament creixien un 2’2% sobre el pressupost inicial de 2012. Com era possible aquesta meravella en plena situació de crisi i amb uns nivells d’endeutament tant elevats com els de l’ajuntament de València? La primera cosa que teníem clar era que el govern municipal no havia mogut un dit per augmentar els impostos als més poderosos. Ens acabaven de negar la proposta de Compromís de gravar, mitjançant una taxa, els caixers automàtics que els bancs tenen instal•lats fora de les seues sucursals tal com es fa en moltes ciutats espanyoles inclús governades pel PP. Això ni somiar-ho en València. Als poderosos i als rics ni tocar-los fent realitat que la política fiscal del PP està molt més prop del Tea Party que del “Repartir per a créixer” del govern de Lula en Brasil. Mirant amb un poc més de detall el pressupost apareix que l’ingrés que més augmenta en el pressupost són les aportacions de l’estat en el Fons Complementari de Finançament (FCF). Així contempla unes transferències de l'Estat en el FCF de 300'54 milions d'euros per a 2013, quantitat que suposa respecte a 2012 un creixement del 25'4 % (59'5 milions d'euros més que en 2012). Aquesta data és, precisament, la que fa créixer el pressupost d'enguany de forma significativa. Però és, només, una suposició que no està recolzada en un creixement similar de cap partida dels pressupostos generals de l'estat i què, per tant, presumiblement no es va a complir. En els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) es dediquen en 2013 10.443 milions d’€ a transferències a ajuntaments, una quantitat superior en un 19’7% a la quantitat de 2012. Si veiem el creixement que suposa en els pressuposts de València d’aquesta partida es pot comprovar que no és el 19’7% com seria raonable sinó el 25’4%. Quan hem preguntat en la Comissió d’Hisenda en què basaven la suposició d’unes aportacions del FCF de 300’54 milions se’ns ha indicat que era el que Madrid els havia indicat. Algú no diu la veritat i les matemàtiques ens permeten trobar al mentider. La diferència de creixement suposa 11’1 milions d’€. Suposa ni més ni menys que el 72% del creixement de 2013. Sense aquesta quantitat de creixement del pressupost seria pràcticament zero. Un creixement que no és real ja què està basat en una suposició falsa. Tenim per tant un pressupost pràcticament estancat a nivell de creixement. Però és un estancament fals, en euros nominals. Si tenim en compte l’augment de l’IVA i el creixement de l’IPC (ja ha pujat el 3'6% en 2012) ens trobem que sumats els dos els diners reals han descendit en un 7% aproximadament. Les conseqüències seran nefastes: Molts dels serveis bàsics es queden amb la partida congelada com és el cas de la neteja dels carrers o poda i jardineria. Ens preguntem com quedarà la neteja, la poda, les plagues de rates etc. en 2013 amb un 7% menys de recursos reals què en 2012. Millor ni pensar-ho. Com no podia ser d'una altra forma amb aquest panorama, les inversions per a 2013 són raquítiques: Només 32'25 milions d'euros. Un percentatge del 4'4% del total del pressupost del quals 8'7 milions es dediquen a pagar un pont ja realitzat (pont de Fusta), 1 milió per a continuar comprant cases en el Cabanyal malgrat la situació jurídica, 10'6 milions per a cicle integral de l'aigua, 3'3 milions per a bombers i emergències i 1 milió per a cementiris. Total, per a millorar els serveis en els barris els valencians no queda pràcticament ni un gallet. Que ningú s’enganye amb els pressupostos de l’ajuntament de València. Malgrat les apariències falses, són uns pressupostos clarament restrictius per a la majoria de la població, sense inversions i que dediquen una part molt considerable del mateix a pagar els deutes insuportables d’anteriors inversions en saraos i eventos. Joan Ribó Canut

VALÈNCIA, CAPITAL DEL CREIXEMENT DE L'ATUR Hi ha molts motius en València per estar preocupats amb l’atur. Si comparem les dades d'atur de València amb les dades de la resta de ciutats espanyoles de més de mig milió d'habitants ens trobem que és la ciutat espanyola on més ha crescut l’atur des de gener de 2009, moment on la crisi adquereix tota la seua ferocitat. El increment és d'un 53’4%. Li segueixen en el trist ranking Saragossa amb un 44’1% i Madrid amb un 43’5%. Darrere es queden Sevilla amb un 41’5%, Barcelona amb un 39’7% i Màlaga amb un 36’4%. Qualsevol persona pot consultar les dades en SEPE i verificar-les amb una senzilla operació matemàtica. València ha deixat de ser la “locomotora” de generar ocupació, com pregonava el Partit Popular, per a convertir-se en la gran ciutat d'Espanya on més atur es genera proporcionalment. Què s’ha fet malament en esta ciutat per a ser la campiona actual en creixement de l’atur? La primera evidència a constatar és que els centenars de milions d'euros enterrats en la construcció de grans edificis i en els grans eventos no estan donant el rendiment econòmic que alguns esperaven. Avui podem comprovar que basar tota l’economia en eventos i en la construcció ha estat letal en la generació d'atur. Els eventos, cal afirmar-ho clarament, són un desastre. Només cal veure els últims comptes de la Fòrmula 1 que es mig ensenyaren en les Corts Valencianes. En la construcció cal dir que entre uns (el PP) i altres (el PSOE) s’ha cotmés una irresponsabilitat històrica al unflar sense cap control la bambolla immobiliaria que ens costarà molts anys de digerir. Després no s’ha volgut pal.liar la destrossa de la construcció desviant als seus treballadors cap a la rehabilitació de vivendes, façanes, habitabilitat, millora rendiment energètic etc. Hi ha un fet, entre molts, que ho palesa: Els nou milions aportats per l’estat a la rehabilitació del Cabanyal i no utilitzats són un exemple de què es prefereix tenir més aturats que canviar d’opinió sobre un tema com la prolongació de Blasco Ibañez. Hem de recordar què en València s’han potenciat sense control les grans superfícies comercials enviant a l’atur a milers de xicotets i mitjans comerciants que són imprescindibles per a donar vida als barris de la ciutat. Es curiós que quan es planifica una nova gran superfície es fa propaganda amb els llocs de treball que genera. És allò que diuen en llatí: “Excusatio non petita, acusatio manifesta”. És a dir, fem propaganda dels pocs llocs de treball que generem per amagar la gran quantitat de llocs de treball que es destruiran. No s’ha volgut potenciar a les empreses valencianes en la contractació dels serveis municipals i en els temes que, teòricament, són capdavanters per a la ciutat. Hi un papanatisme per tot el que és de fora i un cert autoodi respecte a allò que podem fer des d'ací. Al final sempre passa el mateix: La majoria dels projectes es fan per empreses no valencianes, moltes vegades també es fan fora de València ocasionant la paulatina mort de totes les iniciatives empresarials pròpies. També s'han oblidat de la indústria i s'ha abandonat a la seua sort tota l'horta i l'agricultura. Per no haver no hi ha ni regiduria d’agricultura. S’ha venut molt de fum amb iniciatives que després queden oblidades en els papers. Ens recordem de les rodes de premsa que s’han donat sobre l’explotació de la Dàrsena i les grans empreses innovadores que allí es muntaran? I del Centre Comercial Oceànic València malgrat ja estar sobresaturada de zones comercials la nostra ciutat? I el famós passeig amb el Ferrari amb l’insigne amic D. Francisco Camps? Fum, molt de fum s’ha venut en esta ciutat. Molt de fum per amagar on realment està València a nivell d'atur per culpa d'una pèssima gestió econòmica. Joan Ribó Canut

ELS VAIXELLS VARATS DEL SALER Cal començar felicitant-se de què el Fiscal de Medi Ambient haja obert diligències pels fets que estan ocorrent en el Saler des del passat dia 28 de setembre en què dos vaixells es quedaren varats en la seua platja degut al temporal. Després de presentar ahir la denúncia, avui ens hem assabentat de què el Fiscal havia obert diligències d'ofici on incorporarà la nostra denúncia. Celebrem la seua iniciativa. El tema del Saler és greu, molt greu. Una platja, dins d'un Parc Natural entranyable per als valencians, ha patit en estos últims vint-i-cinc dies unes agressions que suposaran quantioses despeses econòmiques i que tardarà molt de temps en recuperar-se adequadament. Recorde la primera visita que férem al Saler el dia 1 d'octubre. Ens cridà l'atenció la gran expectació que havia suscitat. Hi havia centenars de persones amb manca de qualsevol vigilància policial. Els efectes perjudicials que suposaven per a les dunes tanta acumulació de gent era evident. L'Ajuntament o era l'últim en assabentar-se o senzillament passava del tema. Torní el diumenge següent i l'expectació i visita a la platja propera als vaixells de centenars de persones continuava. Ara si, amb presència policial que es preocupava més d'ordenar el trànsit dels cotxes que de protegir les dunes. Ja coneixem els efectes sobre les dunes: Caldrà plantar més de 15.000 planes per a retornar les dunes a la seua situació inicial. Però l'impacte sobre la platja és molt més considerable i evident. Els treballs per alliberar els vaixells han suposat la desaparició d'una part important de platja per l'efecte de les hèlices en moviment. S'està fent i dragant un canal que permeta l'eixida dels vaixells. I tot açò sense declaració d'impacte ambiental coneguda i sense massa criteri tècnic solvent. Ara es diu que caldrà buidar la càrrega que duen les naus. No ho podien haver pensat abans i així hagueren minimitzat els impactes sobre la costa? En estos moments el cost ja supera els dos milions d'euros sense contar, evidentment, la regeneració imprescindible de la platja. Algú que coneix el món del port i dels vaixells va afirmar fa uns dies que l'accident es produí perquè en el moment de la tronada no hi havia tripulació de màquines en els vaixells per a posar-los en marxa al trencar-se les cadenes de l'ancora. Amb les naus en marxa res haguera passat. Ens preguntem com és possible que enmig d'una tronada perfectament avisada pel servei metereològic, s'abandonen les naus a la seua sort davant de les platges del Saler. Fa deu anys el Prestige causava la major desfeta mediambiental en les costes gallegues. Algun màxim responsable (per exemple el ministre responsable) tampoc estava on havia d'estar. Estava de cacera per les Espanyes. Esperem i desitgem que el crit del poble gallec, Nunca mais, servisca també per a les platges del Saler. Li desitgem al Fiscal una bona investigació i una adequada presa de decisions que ens assegure al final que els valencians pogam estar segurs que nunca mais tornarà a passa quelcom paregut en les platges del Saler. Joan Ribó Canut

#Compromísnotocalasenyera Aquest hastag va circular durant alguns dies per Twitter promogut per sectors de la dreta valenciana. Fins i tot es va realitzar una enquesta electrònica al voltant del tema en el diari Las Provincias preguntant si Compromís havia de dur o no la senyera. Tot este aldarull, inclosos alguns articles d’opinió, és conseqüència de la demanda que férem des de Compromís en la Junta de Portaveus de l’Ajuntament manifestant la nostra voluntat de ser portadors de la senyera el nou d’octubre però sense entrar en la catedral com és preceptiu en estos moments amb les normes vigents a l’Ajuntament. Vull explicar la nostra posició per a eixir al pas de les tergiversacions i males interpretacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació. La primera idea que volem deixar clara és la nostra decidida voluntat de palesar el reconeixement i l’estima del nostre grup per la senyera de la ciutat de València. Com a valencians que vivim en esta ciutat ens sentim orgullosos de la nostra senyera i no estem disposats a que ningú se l’apropie ni a què ningú ens vulga excloure. És la senyera de tots els valencians i com a tal l’estimem, la respectem i, també, volem dir-ho ben alt, anem a treballar perquè ningú utilitze la senyera per amagar els gravíssims problemes que té la ciutat de València i que continuen sense resoldre’s. Però la nostra estima i el nostre respecte per la senyera els volem mantenir i desenvolupar des dels nostres principis polítics. I en tenim un de molt clar: No confondre cap tipus d’església amb l’estat. Perquè no ens agrada un règim com el dels aiatol•làs en Iran com tampoc ens agradava el nacionalcatolicisme vigent en temps de Franco i que algunes persones semblen empenyades en restaurar. No és certa l’afirmació de la Sra. Barberá quan diu, per suposat en castellà, “Don Jaime llevó la senyera a la catedral”. Fins i tot els xiquets saben que els àrabs no construeixen catedrals sinó mesquites. No és difícil tampoc recordar que el rei Jaume I entrà en València amb el penó de la conquesta. Però tot val, fins i tot la més burda deformació de la història, per intentar convèncer que les normes actuals, imposades per l’alcaldessa en 1991, són tradició i història. Tampoc és cert que la senyera haja entrat sempre en la catedral. En temps del dictador Franco la senyera entrava en la catedral com un fet normal ja què este general-dictador acostumava a entrar sota pal•lio en les catedrals. Quan retornà la democràcia, en els primers ajuntaments democràtics, no es celebrava el Te Deum i la processó de la senyera, que encara es continua dient professó cívica, no entrava en la Catedral. Aquest costum fou introduït amb l’arribada del PP-UV al govern municipal en 1991. Efectivament, com diu la Sra. Barberá, totes les regidores i el regidor de Compromís hem anat a actes litúrgics a l’església per bodes, comunions o enterraments. Jo li diria també que fins i tot alguns hem anat per acompanyar a la nostra mare perquè era molt religiosa. Però hem anat com Consol, Piluca o Joan amb els nostres familiars o els nostres amics, mai com a regidors de l’Ajuntament de València. Confondre els temes i les creences particulars amb aquells que són de caràcter polític és una mala pràctica que duu a les pitjors situacions com més d’una vegada continuem veiem a l’Ajuntament. El tema de la religió ja no és com era fa unes dècades en la nostra societat. L’última enquesta del CIS indica que el 23’3% dels enquestats són no creients o són ateus i més de la meitat dels creients (el 56’1%) no assisteix als oficis religiosos quasi mai. Això suposa que més de la meitat de la població (el 53’6%) està molt poc o gens identificada amb la religió catòlica indicant-nos amb claredat que el nostre país ha evolucionat molt en temes religiosos. Per açò ajuntar actes de caràcter polític o cívics, amb actes religiosos és forçar la situació per damunt del que és raonable en la societat valenciana actual. Sr. Calabuig, les nostres felicitacions per ser vosté enguany el portador de la senyera. Agrair-li també la seua voluntat de buscar fórmules més flexibles en este tema. Però a nivell polític li ho he de dir sincerament: Ens agradava molt més el comportament dels seus antecessors Martínez Castellano, Ricard Perez Casado o Clementina Ródenas que mantingueren una actitud clara de separació entre la professó cívica i el Te Deum malgrat la tensió dels moments que els tocà viure. També ens sentim més identificats amb un valencià il•lustre de Vila Real, el cardenal Vicente Enrique i Tarancón, fervent defensor de la separació entre l’església i l’estat. Joan Ribó Canut Portaveu de Compromís València

POC A POC S’ACONSEGUEIXEN COSES El divendres passat el dictador Franco deixava de ser alcalde honorífic de l’ajuntament de València amb el vot unànim de tots els regidors i regidores. És una magnífica notícia per a la salut democràtica de la ciutat que, al final, hem aconseguit per sentència judicial que obliga a l’ajuntament després de presentar Compromís un recurs contenciós administratiu. Ha estat una llàstima que el Partit Popular només haja accedit a votar favorablement quan una sentència judicial els obligara. En un moment on a l’alcaldessa Barberà li agrada tant parlar de tradició i d’història ens haguera agradat tenir alguna evidència de què la tradició i la història que prové de la nit negra del franquisme ha estat oblidada definitivament per l’equip que encapçala la Sra. Barberà. Per la forma en què s’ha produït la retirada de l’alcaldia honorífica a Franco ningú en pot estar segur. Abans al contrari, el més raonable és pensar que el Partit Popular ho ha fet per què no els quedava un altre remei. Ahir va desapareixer de forma definitiva en l’ajuntament de València el tema dels escoltes amb cotxe oficial per a cada regidor. Inicialment es ficaren per exercir funcions de seguretat personal. Però, en un moment en què la seguretat personal està desapareixent pràcticament de tota Espanya, el tema dels escoltes de l’ajuntament de València s’havia convertit en un motiu d’escàndol. No eren escoltes en la pràctica sinó què havien agafat la funció d’assistents que desenrotllaven les funcions de xòfers particulars per al regidor i la seua família. Ens ha costat moltes denúncies, algun vídeo, moltes crítiques i alguna mala cara però avui podem dir amb un cert orgull que hem aconseguit què a l’ajuntament de València les regidores i els regidors som persones un poc més normals i sense privilegis. És bó, m’atreviria a dir què és imprescindible, que els regidors anem al nostre treball com va la resta de la ciutadania a la seua faena. Ajuda a conèixer in situ els problemes dels carrers de la nostra ciutat que pateix tothom. Convé anar caminant algun dia per a veure l’estretor de moltes voreres de València i el difícil què és caminar per elles a vegades. Suggerim un altre dia agafar la bicicleta per a veure i patir les limitacions de les vies ciclistes de València: La seua mala conservació, la falta de senyalització adequada, la finalització abrupta i sense continuació dels carrils bici etc. També agafar algun dia l’autobús públic per a veure com la freqüència de pas deixa molt que desitjar, per constatar la manca de cap preferència en el carrer o semafòrica, per patir el temps que tarda en un trajecte habitual. Poc a poc, encara que amb moltes resistències, alguna cosa anem aconseguint.... Joan Ribó Canut

S'HA ACABAT LA SETAMANA EUROPEA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE Quan l'any passat entràrem a l'ajuntament de València poguérem comprovar que el nostre ajuntament s'apuntava a la setmana de la mobilitat com una obligació d'imatge que calia mantenir però sense respectar el seu esperit de conscienciació de la ciutadania per avançar cap a una mobilitat més sostenible per a València. Les activitats eren exclusivament de caràcter lúdic i mai es qüestionava el paper hegemònic del cotxe privat en la mobilitat de València. Enguany ens temíem alguna cosa pareguda com així ha estat. El dia sense cotxes s'ha traslladat a diumenge sense cap repercussió real. Les activitats ciclistes es redueixen a les activitats lúdiques: Un passeig pel circuit de Formula 1 segurament amb la voluntat amagada de popularitzar aquest event cada vegada més qüestionat per la ciutadania pel seu cost abusiu i els seus perjudicis als Poblats Marítims. El cotxe mai és qüestionat, abans al contrari, l'ús del circuit de F1 resulta simbòlic del que es pensa al seu voltant. En Compromís hem volgut demostrar, amb la nostra setmana de la mobilitat pròpia i humil, que es poden fer moltes coses en aquesta direcció i que la ciutadania va molt per davant de la forma antiga de pensar dels que manen a l'ajuntament. En accions al carrer, cine-fòrums i xarrades d'especialistes hem aprés moltes coses: Els problemes dels que van en cadira de rodes pels carrers, la necessitat imperiosa de planificar i connectar els carrils bici que tenim en la ciutat, afegint carrers a 30 Km/h compartits entre ciclistes i vehicles. Fer vies ciclistes per les Grans Vies. Hem debatut sobre la necessitat imperiosa de donar prioritat semafòrica al transport públic de superfície (EMT i tramvia) i la protecció dels seus vials. Hem comprovat com moltes persones es desplacen a peu per la ciutat per carrers on no caben o estan plens d'obstacles que cal millorar urgentment. Ens han explicat com totes les ciutats europees estan peatonalitzant els seus centres històrics amb excel·lents resultats per al conviure, el turisme i el comerç. També hem pogut comprovar l'autoritarisme i manca de respecte democràtic de l'alcaldessa, Sra. Barberà, al prohibir-nos l'activitat de Park(ing) Day davant l'ajuntament enviant-nos quantioses forces de seguretat per a defensar la seua prohibició. No serà també ignorància i incapacitat d'entendre coses que es fan arreu el món? València es mereix que reflexionem al voltant de la mobilitat existent en els seus carrers. No pot ser tot pensat i planificat només per al cotxe privat. Els que caminem, anem en bicicleta o en transport públic també existim, paguem els nostres impostos i tenim drets com als altres. Joan Ribó Canut

EL P.P. I LA CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA Per a qualsevol ecologista la Central Nuclear de Garoña sempre ha estat un símbol. Tancar-la quan ha finalitzat el seu període tècnic d’explotació i la seua amortització ha estat sempre un objectiu fonamental per anar finalitzant el període de l’energia nuclear en Espanya començat pel dictador Franco. Per als partidaris de l’energia nuclear en canvi mantenir-la en funcionament la C.N. de Garoña era un objectiu clau per a mantenir el pes de l’energia nuclear en el nostre país. En contra de Garoña ens posicionàrem tots el món ecologista i les formacions d’esquerra. A favor de Garoña el PP deixant-ho molt clar en el seu programa i, per suposat, el lobby pronuclear encapçalat per les empreses hidroelèctriques propietàries. Enmig es va quedar, com sempre, el PSOE amb el si però no m'atrevisc, un clàssic dels seus plantejaments i forma d’actuar, aprovant una proposta de tancament retardada a l’any proper i que el canvi de govern podia modificar. L’arribada del PP al poder va suposar en energia nuclear el començament de les maniobres per a no tancar Garoña en el termini establert pel PSOE i prolongar el seu funcionament durant deu anys més. Però un fet terrorífic es va interposar en “tant profundes conviccions pronuclears”: L’accident de Fukushima que va obligar a modificar i endurir de forma considerable tots els protocols de seguretat inclosa per suposat, la Central Nuclear de Garoña. I això sense tenir en compte els problemes de fissures al reactor detectats en una central nuclear belga, germana de la de Garoña, que haguera suposat encara més inversions en seguretat. Al final ha manat l’economia com acostuma a passar quasi tot i també en l’energia nuclear. Les empreses propietàries de la CN de Garoña han decidit no prolongar el funcionament de la central per un motiu senzill: No és rendible si es fan les operacions de seguretat imprescindibles per a què continue funcionant. Ha tornat a passar el mateix que ja va passar en la Central Nuclear de Vandellòs I després del seu últim i gravíssim accident: Era més barat desmantellar-la que tornar-la a posar en marxa. En aquesta operació el PP s’ha quedat “compuesto y sin novia” Tant de compromís pronuclear ha deixat palès l’antigor i la manca de serietat d’aquest partit en temes d’energia en general i d’energia nuclear en particular. És el que passa quan es vol ser més papista que el papa o quan tota la política està basada en garantir uns interessos particulars d’unes grans empreses. Canvien els seus interessos econòmics i et deixen amb total evidència. Joan Ribó Canut Read more: http://joanribocanut.webnode.es/news/c%3an%3a-garo%c3%b1a-/ Create your own website for free: http://www.webnode.com

LADRAN SANCHO.... LUEGO CABALGAMOS

LADRAN SANCHO.... LUEGO CABALGAMOS

He llegit en el Levante d'avui “El Compromís de les U/Oltras de torn” que escriu Miquel Domínguez. La primera sensació ha estat de sorpresa Com un senyor “tant important” es molesta en desqualificar a Compromís, i a Mònica Oltra en particular, amb una argumentació tant pobra i tant primitiva? No és freqüent que un tinent d'alcalde que a més de ser de la policia també ho és de comunicació, comunique tant malament els seus arguments i tant be els seus enfados. M'ha vingut al cap només una explicació: La que descriu magistralment el Quixot amb la frase: Ladran Sancho, luego cabalgamos.

És una pràctica normal que en qualsevol societat democràtica sense adjectius l'oposició denuncie amb força tots els casos de corrupció del partit que governa. I ho sent senyor Dominguez: EMARSA existeix i està en els tribunals. Va haver una visita del Papa que va existir i està en els tribunals sota el nom de Gurtel. En Castelló hi ha un senyor que es diu Fabra pendent de ser jutjat. En la Generalitat s'ha trobat que uns senyors utilitzaven els diners per als damnificats d'Haití en benefici propi. Continue? A açò li diu vosté “rebolicar-se en el fang i esguitar a tots en el seu detritus.” Vale però el detritus és dels seus, no nostre. És del seu partit, el Partit Popular. Nosaltres no l'hem inventat ni fabricat. Compromís fa el que fa qualsevol partit davant casos com estos. Fins i tot el PP adopta actituds semblants o molt més agressives davants casos de corrupció. Posem per exemple el que està fent amb l'ERE fraudulent del govern andalús. A vosté què és home d'església, li vull recordar l'evangeli de San Mateu 7 “Com li diràs al teu germà: Deixa que et trega la palla del teu ull, havent una viga en el teu?” A continuació l'evangeli continua: “Hipòcrita...”

És obligació de qualsevol grup d'oposició en un país democràtic criticar la mala gestió econòmica d'un govern. Per exemple el Partit Popular es va cansar de fer-ho amb l'anterior govern del PSOE. Que Compromís critique que el nostre País s'haja quedat sense cap entitat financera en pocs mesos, que tingam la qualificació de bono basura, que sigam la primera CCAA on l'Estat Espanyol ha hagut d'intervenir per a evitar la fallida etc., és normal. De veritat que no pot entendre que es critique amb duresa la seua política? Li sembla estrany que critiquem com l'ajuntament malbarata en cotxes oficials i policies de seguretat per als regidors del PP, en excessos d'il•luminació pública, en el pont del despilfarro (perdó, de les flors) mentre no paguen als treballadors de serveis socials, retallen en neteja deixant la ciutat bruta com està, disminueixen la freqüència de pas d'autobusos degradant este servei públic? Em permetrà que li diga que crec que no està pensant i sentint el que està dient. El que ocorre és una altra cosa: A vosté li molesta que la nostra crítica estiga arribant a molts més valencians dels que voldrien, fins i tot als seus mateixos votants. Ho lamentem però li reitere: És la nostra obligació democràtica.

M'agradaria compartir amb vosté una preocupació: Amb molt poc de temps hem passat de “València ja està en el mapa” a “València ha passat a ser capital de la corrupció i el malbaratament” L'acumulació de casos de corrupció i la nul•la voluntat d'acabar amb ella ens està ja perjudicant seriosament com a poble valencià, com a capital d'este país. Han de fer alguna cosa seria i prompte en el seu partit per acabar amb la corrupció com han fet en alguna CCAA manada pel PP. I després tots, govern i oposició, haurem de treballar per a què València recupere la imatge que mai havia d'haver perdut
Joan Ribó
Compromís per València